Què necessites trobar?

DISCURS DE L'ÀLEX CASANOVAS A LA CELEBRACIÓ DEL DIA MUNDIAL DEL TEATRE

Publicado el 28 de Marzo de 2017

Malauradament el DMT encara no és, no pot ser, un dia “festiu”, continua sent un dia de reivindicació:

hem de tornar a recordar la importància del Teatre i la Cultura a tots aquells que ens van dient que formem part de la “quarta pota de la societat del benestar” però que encara no es prenen mesures que ens situïn al lloc que ens correspon -o potser sí que ho fan...-;

encara hem de recordar que tot i que les dades macroeconòmiques diuen que “sortim” de la crisi, nosaltres no ho notem; no hem pogut recuperar la normalitat en la freqüència de les gires (de fet només hi ha bolos); els dies que els assajos duraven 2 mesos ja només ho podem explicar “la gent gran”; les temporades que anaven més enllà de les 5 setmanes també són lluny –sort que encara queden 2 o 3 excepcions que fan que els professionals més joves ens creguin...-;

que som dels primers col•lectius que, conscients de la situació econòmica i social, l’any 2011 vam congelar (i després, al 2014, rebaixar) els sous...; la situació de crisi econòmica que afecta al nostre sector ha fet que les condicions laborals pactades en el Conveni d’Actors i Actrius de Catalunya no sempre siguin respectades i des de l’AADPC estem treballant amb els nostres associats per poder resoldre aquesta situació i fer-nos responsables, tots plegats, per a que això no passi;

sabem que s’hi està treballant però des de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya volem insistir sobre la importància que té el teatre infantil i juvenil no per crear futurs espectadors, que també, sinó per crear persones amb criteri i sensibilitat, i tolerància, i capacitat de crítica i autocrítica. Els professionals que es dediquen al públic infantil i juvenil hi dediquen la mateixa il•lusió, ganes i professionalitat que quan estan davant de públic adult i s’ha de facilitar i ajudar a la creació, producció i exhibició amb una visió d’inversió de futur per al país;

encara treballem perquè se’ns reconegui com a “Sindicat”, com a legítims representants sindicals del sector; per sort aquest any s’ha començat a parlar i treballar seriosament sobre l’Estatut de l’Artista al Parlamento Español que ha pres com a referència el treball publicat pel CoNCA l’any 2014, una iniciativa endegada des de Catalunya amb la participació majoritària d’entitats i col•lectius representatius de tot el sector de les arts, la creació, la cultura del país, però que, com moltes altres iniciatives, es va quedar en això, una “intenció”; demanem la col•laboració real de les nostres institucions i representants polítics per demanar els canvis legislatius necessaris per a que les reformes a nivell fiscal, laboral i de Seguretat Social (tantes vegades reclamats i explicats...) que afecten als i les professionals del teatre es facin efectius;

evidentment tot això necessita voluntat i pressupost. Qualsevol ens dirà que de voluntat “anem sobrats” però pel que fa al pressupost és una altra cosa; malament anem si tenim en compte que hi ha teatres a Europa que tenen un pressupost anual igual o superior al pressupost de cultura de la Generalitat de Catalunya (ara parlo amb dades de l’anterior pressupost però “por ahí van los tiros”...).

Acabaré amb tres cites:

• “Tendim a obeir quan estem espantats, per això els polítics sempre ens espanten perquè així fem el que ells volen”
Lorna Smith (psicoterapeuta i investigadora).

• “L’humor i la cultura són una manera d’empoderar-se per sobreposar-se a la por”
Richard J. Bernstein (Dr. en filosofia)

• “Només una societat assentada sobre uns valors artístics i culturals ferms te guanyat el dret a la supervivència”
Santiago Rusiñol

VISCA LA CULTURA I VISCA EL TEATRE!