El passat 23 de novembre va tenir lloc als Cinemes Girona la projecció i l’acte homenatge de la pel·lícula Hic Digitur Dei. A l’esdeveniment van assistir actors i directors de l’AADPC, personalitats del món de la cultura i el cinema, i familiars d’alguns dels protagonistes ja desapareguts.

La sala 1 dels Cinemes Girona es va emplenar per retre homenatge als participants de la irreverent pel·lícula Hic Digitur Dei. La crida que va fer l’AADPC va convocar nombrosos protagonistes d’un temps de lluita i transgressió que varen participar a la pel·lícula. També hi varen assistir familiars d’actors ja desapareguts, així com membres d’institucions col·laboradores com l’Acadèmia del Cinema o el Festival Internacional de Cinema de Sitges.

Per presentar el film, l’AADPC va organitzar una taula rodona en la que l’Àlex Casanovas, com a president de l’Associació, va donar la benvinguda als assistents i va contextualitzant el film antifranquista. La Conxita Casanovas, periodista especialitzada en cinema, va ser la conductora de la taula rodona, en la qual participaren alguns dels protagonistes d’Hic Digitur Dei. L’actriu Pepa López i l’artista plàstic Pep Maür-Serra van explicar el paper voluntarista de la seva participació i com es van veure implicats en l’aventura boja que va ser aquesta filmació a través d’amics i companys de professió; la Pepa per exemple, va comentar que en aquella època ni tan sols es plantejava la feina d’actriu com a sortida professional. En Xabier Elorriaga també va participar a la taula rodona i explicà que la pel·lícula va esdevenir un acte de protesta contra el que havia sigut el règim i com, amb l’Alfred Lucchetti, van estar immersos en altres lluites afins per defensar els drets del col·lectiu d’actors. La Roser Fradera, coguionista del film juntament amb Quim Monzó, va donar algunes pistes simbòliques per entendre millor la pel·lícula i el director Antoni Martí ens va relatar que el film va néixer de tres premisses: la primera és tot el que van veure, viure i sentir en aquells dies de novembre del 1975 en plena eufòria col·lectiva provocada per la mort del dictador; la segona era la influència de les radionovel·les que els tenien el cor robat; i per últim, la tercera premissa va ser la voluntat de recrear un conte de fades amb un punt d’esperpent surrealista i de musical “cutre”.

El resultat va ser una pel·lícula que comença com una història d’amor pur entre la jove Llumeta, protagonitzada per Rosa Novell, i un carter del seu poble, interpretat per Pep Maür-Serra. La noia es trasllada cap a la gran ciutat per servir a la casa d’un marquès, representat per Xabier Elorriaga. La història culmina amb un cúmul d’entremesos de cabaret i en la simulació de la mort de Franco. Hic Digitur Dei s’ha pogut projectar gràcies a la restauració i digitalització que la Filmoteca de Catalunya va realitzar ara fa dos anys. Aquesta joia desbaratada de l’underground català és un producte documental d’un època de lluita, però també de disbauxa, en la que es pot percebre el to festiu dels rodatges. Una història participada per un heterogeni grup d’actors, directors, artistes, escriptors, guionistes i intel·lectuals de l’època que crearen a través del cinema i del teatre un espai de crítica, confrontació i transformació de la societat postfranquista.

^{Una fila 0 amb els principals protagonistes de la pel·lícula. En aquesta foto, el director Antoni Martí, la guionista Roser Fradera i l'actor Xabier Elorriaga.}

^{La sala 1 dels Cinemes Girona gairebé plena minuts abans de començar la presentació de l'acte.}

^{Els familiars dels protagònistes homenatjats. Mònica Lucchetti, filla de l'actor Alfred Lucchetti, i Queco Novell, germà de l'actriu protagonista, Rosa Novell.}

^{La periodista especializada en cinema de RTVE, Conxita Casanovas, va ser l'encarregada de moderar la taula rodona de presentació de la pel·lícula.}

^{Pepa López, actriu de la pel·lícula, en la seva aportació a la taula rodona.}

^{Xabier Elorriaga explicant la seva experiència en el rodatge d'aquesta pel·lícula com un dels actors protagonistes de la pel·lícula.}

^{El director Antoni Martí explicant el perquè d'aquesta pel·lícula i com es va aconseguir tirar endavant el projecte.}

^{Foto de família}