Diumenge 28 de juliol
a les 19 h
a la Sala Cincomonos
SINOPSIS:
La societat actual és molt exigent (tal vegada massa exigent) i la frustració per no aconseguir l'objectiu que es desitja ardentment, després de molts anys de perseguir-lo pot conduir a un estat depressiu i a intentar superar-lo amb ajudes poc recomanables, per exemple, amb l'abús de l'alcohol o un altre tipus de substàncies pernicioses que creen addicció. L'ésser humà és, per regla general, ambiciós, sigui quin sigui el seu àmbit professional i desitja assolir el reconeixement social per sentir-se recompensat (en ocasions fins i tot admirat), i quan no l'aconsegueix (tal vegada perquè objectivament la meta anhelada no estava al seu abast) en lloc d'assumir la realitat i plantejar-se altres camins igualment lloables, es descompon anímicament, continua insistint o es rendeix i ja no aixeca cap.
El món del Teatre no és diferent al d'altres professions, i les derives psicològiques per a qui l'exerceix, en sentir-se ancorat en el camí fins i tot poden ser majors atès que es tracta d'una ocupació en la qual primen dos aspectes fonamentals: l' artístic i la sensibilitat necessària per exercir-la; tot i que també caldria afegir la sort, un factor que no depèn d'un mateix, si no de prou i diverses circumstàncies impossibles de controlar. Molts artistes que. portats per la seva sana vocació han intentat obrir-se camí en aquesta jungla, tard o d'hora han abandonat o han seguit perseverant sense obtenir cap resultat positiu.
En aquest monòleg, còmic i dramàtic alhora, coneixerem Rocío, una actriu ja de mitjana edat que lluita contra els seus dimonis, que intenta superar la desesperació. que desitja continuar avançant. Ho intenta una i altra i una altra vegada, i malgrat el seu emprenyament pel moment el resultat és sempre negatiu ¿Aconseguirà superar-se? ¿Aconseguirà el seu objectiu o es rendirà?
