 |  |
Dissabtes
14 i 21 de setembre
a les 19
h
a la Sala
Cincomonos
SINOPSI:
La societat actual és molt exigent (tal vegada
massa exigent) i la frustració per no aconseguir l'objectiu que es desitja
ardentment, després de molts anys de perseguir-lo pot conduir a un estat
depressiu i a intentar superar-lo amb ajudes poc recomanables, per exemple, amb
l'abús de l'alcohol o un altre tipus de substàncies pernicioses que creen
addicció. L'ésser humà és, per regla general, ambiciós, sigui quin sigui el seu
àmbit professional i desitja assolir el reconeixement social per sentir-se recompensat
(en ocasions fins i tot admirat), i quan no l'aconsegueix (tal vegada perquè
objectivament la meta anhelada no estava al seu abast) en lloc d'assumir la
realitat i plantejar-se altres camins igualment lloables, es descompon anímicament, continua insistint
o es rendeix i ja no aixeca cap.
El món del Teatre no és diferent al d'altres
professions, i les derives psicològiques per a qui l'exerceix, en sentir-se
ancorat en el camí fins i tot poden ser majors atès que es tracta d'una
ocupació en la qual primen dos aspectes fonamentals: l' artístic i la
sensibilitat necessària per exercir-la; tot i que també caldria afegir la sort,
un factor que no depèn d'un mateix, si no de prou i diverses circumstàncies
impossibles de controlar. Molts artistes
que. portats per la seva sana vocació han intentat obrir-se camí en aquesta
jungla, tard o d'hora han abandonat o han seguit perseverant sense obtenir cap
resultat positiu.
En aquest monòleg, còmic i dramàtic alhora,
coneixerem Rocío, una actriu ja de mitjana edat que lluita contra els seus
dimonis, que intenta superar la desesperació. que desitja continuar avançant.
Ho intenta una i altra i una altra vegada, i malgrat el seu emprenyament pel
moment el resultat és sempre negatiu ¿Aconseguirà superar-se? ¿Aconseguirà el
seu objectiu o es rendirà?
