Què necessites trobar?

ENTRENAMENT ACTORAL BASAT EN LA VEU I L’ACCIÓ DE LA PARAULA AMB MÍRIAM MARCET

Publicado el 10 de Septiembre de 2020

DIES: 15, 16, 17 i 18 setembre
HORARI : De 10:30 a 13:30
PREU: 150€  (120€ socis i sòcies AADPC)
LLOC: Gran Via de les Corts Catalanes 432- Metro Rocafort.
PLACES: 8 alumnes per poder cumplir amb la distància

+ INFORMACIÓ: 661.191.389  
info@marcetvoicestudio.com
www.marcetvoicestudio.com

Tendim a separar el treball de veu de l’entrenament actoral quan, en el teatre de text, la veu és el vehicle a través del qual creem i donem vida als personatges que interpretem, entenent la veu com un procés indivisible que inclou la ment, la respiració, el cos i el so.

La veu és la concreció de qui som al món, a través d’ella donem forma i exterioritzem els nostres pensaments, sentiments, necessitats… i ens és tan íntima que sovint ens sentim vulnerables i la “disfressem” per protegir-nos, creant hàbits i tensions que en limiten la seva riquesa melòdica (els harmònics) fent-la “petita”. Això fa que com a actors tinguem a vegades la sensació que ens costa traslladar l’emoció a la paraula amb tota la seva especificitat o que perdem matisos al dir-la.

Com a professionals de la paraula és molt important prendre consciència d’aquesta vulnerabilitat. Tenir les eines i la tècnica perquè el nostre instrument estigui obert i disponible és imprescindible per poder servir de canal als personatges que interpretem sense interferències que limitin el nostre potencial.

L’objectiu és connectar la nostra veu natural amb l’emoció des de la presència o dit d’altra manera, omplir de veritat la paraula, fer-la viva i entenedora.


I com ho fem?

El primer pas és treballar la tècnica, que és la clau per connectar paraula i emoció i és el canal per arribar a la llibertat creativa. És mitjançant la repetició i l’exercitació muscular que generem nous canals neuronals, “hàbits” que acaben esdevenint automàtics generant el que se’n diu memòria implícita, és a dir, entrenem perquè ment, cos i veu estiguin disponibles i oberts. Un cop assumida la tècnica es treballa a partir del joc i l’imaginari per integrar aquesta tècnica a l’impuls creatiu des de la presència, reconnectant amb el nostre dret innat a DIR i a ESTAR, acceptant el nostre poder i la nostra veu. El següent pas és aplicar allò après al treball coral, com crear la connexió amb un i l’entorn, és un exercici l’escolta on s’entrena el ritme, la suspensió i l’especificitat del text, la companyia al servei de l’obra.