LECTURA DRAMATITZADA 

BERNARDA, ACUSADA DE HOMICIDIO EN GRADO DE TENTATIVA 

Dramatúrgia: Damià Barbany 

Intèrprets: Abel Folk i Cristina Plazas 

El proper dilluns 17 d’octubre a les 19 hores 
al nou Espai Actua del carrer Còrsega, 662 BCN 

Aquesta Bernarda, és la mateixa de García Lorca? Ho és, efectivament. Recuperada després de la formulació d'aquesta pregunta: Quin podria ser –situat damunt d'un escenari- el destí del personatge de Bernarda Alba, després del suïcidi de la seva filla Adela?

La resposta i el destí poden ser –entre altres possibles- aquests: Trobar-se a Bernarda en una situació molt oposada a la que presenta l'obra de García Lorca. La trobem sotmesa a presó preventiva, a l'espera de judici. Acusada de tres càrrecs greus: Homicidi en grau de temptativa, exèrcit en contra de Pepe el Romano. Induir al suïcidi a la seva filla d'Adela. Ocultar a les autoritats la veritable causa de la mort d'Adela.

El seu Advocat, planifica una estratègia per a la seva defensa i intenta que Bernarda accepti mostrar-se -davant del jutge i del jurat- menys intolerant, menys beata, menys superba, menys portadora d'un ideari ultraconservador.

García Lorca va concebre Bernarda com un útil mal exemple de dona a rebutjar i extingir. Un model de dona moralista, reaccionària, dictatorial, ultramuntana, defensora de l'ancien régim. Sortosament, queden poques Bernardas Albas, però en queden! Malauradament, encara no s'ha extingit del tot! Bernarda manté, doncs, la seva vigència com a paradoxa d'un model de dona a evitar, símbol d'una època socialment repressora i obscura... Una època que mai hauria de tornar...

Bernarda, però -detall important- no és una persona. És un personatge arquetip-literari-dramatúrgic-immortal. Per tant, Bernarda, no pot canviar... No pot, tot i que en algun moment de "Bernarda, acusada de homicidio en grado de tentativa", ella arribi a pensar que potser podria modificar el seu ideari i passar a tenir un comportament una mica més obert de cara als nous temps...

Atenent a la continuïtat amb l'obra de Garcia Lorca, el text és en llengua castellana.

Damià Barbany