Escrit per les sòcies Teresa Urroz i Fanny Gatibelza

 Arribem al 8 de març i volem plantejar-lo com una trobada de celebració.

Evidentment, tota la problemàtica de precarietat, desigualtat, falta de conciliació laboral, violència, discriminació, etc. encara continua amb casos molts greus i ha de ser al centre de la nostra reivindicació. Però pensem que, enguany, des de l'associació hem de valorar les conquestes que fins avui hem fet les dones de la cultura.

Per poder transformar aquesta societat hem d'ocupar els càrrecs de decisió, és a dir, allà on realment podem fer que les coses canviïn. I és per això que és molt important subratllar els espais de poder que en aquest moment ocupen les dones en el nostre panorama cultural tant en el teatre públic (TNC, Mercat de les Flors, Institut del teatre...), privat (Sala Villarroel), en els museus (MACBA, CCCB...), com en el cinema o la televisió (Carla Simón, Leticia Dolera, Irene Moray...) o en festivals on històricament sempre hi ha hagut homes a la direcció (Fira de Tàrrega, TNT-Terrassa Noves Tendències...).

No es tracta d'un fenomen de triomf individual, sinó que és una onada, un tsunami resultat del treball de formiga d'un munt de dones que estan treballant en el teixit cultural des de fa molt de temps, en tots els àmbits organitzatius, de creació i d'interpretació o de direcció artística com les professores de teatre, companyies de teatre i dansa o els col·lectius (Dones Visuals, Tinta Negra...).

A l’hora que hem anat conquerint llocs de poder, quan les dones ocupem aquests càrrecs, es fa possible una visió més oberta de transformació, de canvi, visibilitzant les necessitats de les altres minories ètniques, d'origen, religiosa, de mobilitat, etcètera (que realment les dones no ho som, però sempre ens han tractat com una minoria...)

Encara és ara que en les produccions teatrals i televisives del nostre país no s'ha normalitzat la participació dels artistes amb trets diferencials (de color, de cos, de parla, d'edat, etcètera) i evidentment dintre d'aquesta discriminació les dones som encara les més afectades perquè són sempre menys els papers femenins rellevants.

Hem avançat poc, els progressos són lents en la lluita per donar visibilitat a la imprescindible visió de les dones sobre l'art i la societat, però s'han fet passos de manera contundent i hem de celebrar cada pas perquè és l'anunci de tots els que vindran.

Una passa darrera l'altra.
Sense aturar-nos.
Amb la determinació que el futur està a les nostres mans.
El futur serà feminista o no serà, això diuen, no?

No ens oblidem:
Persistència, empoderament, en peu de canvi.
Visca el 8M.

Teresa Urroz i Fanny Gatibelza